diumenge, 16 de novembre del 2014

Tercer informe de la Central de Resultats de l’APS (2013)  

Dr. Toni Iruela (@airuelal)
EBA Vallcarca SLP.

pER PRIMER COP ES PRESENTEN CONJUNTAMENT ELS INFORMES DELS 4 ÀMBITS
El passat 14 de novembre en una jornada organitzada per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) del Departament de Salut es van presentar davant un auditori ple de gom a gom el tercer informe dela CdR (Central de Resultats) de l’APS (Atenció Primària de Salut) de Catalunya i de la resta d’àmbits (hospitalari, sociosanitari i de salut mental i addiccions).


                                                  Dr. Antoni Trilla, president de l'AQuAS

Esmentar que l’Agència celebra els seus 20 anys, i en aquet sentit seria un bon moment per reflexionar pel seu rol i com alinear-la amb les millors experiències tipus NICE o les agències canadenques o australianes. Crec que podem estar orgullosos de la tasca feta durant aquests anys, però malauradament errors de comunicació em fan pensar que no es posa en valor suficientment, lo molt de bé que es fa des del nostre sistema sanitari. 

Intentaré en aquest post fer un resum de les principals dades presentades en l’informe d’atenció primària i algunes reflexions o valoracions globals al respecte.
Pel que fa a l’APS l’informe pretén millorar el coneixement de l’atenció primària de salut, facilitant l’avaluació i la comparació entre equips d’atenció primària (EAP). En l’informe hi participen els 369 EAP del sistema sanitari integral de Catalunya (SISCAT) i s’analitzen un conjunt d’indicadors rellevants agrupats en les següents dimensions:  dades generals, adequació, efectivitat, eficiència i del projecte Essencial. 

Els valors dels indicadors corresponen a l’any 2013, i per primera vegada s’han obtingut del CMBD-AP. Cal recordar que l’informe es realitza per encàrrec de CatSalut que vol conèixer els resultats dels diferents proveïdors del SISCAT. Els objectius de la Central de Resultats són promoure el benchmarking entre els diferents proveïdors i la transparència envers la ciutadania. És molt interessant incloure la sèrie històrica per analitzar la evolució dels diferents indicadors, crec que seria necessari incloure les dades de l’any 2010, fet que ens faria comprendre millor el que ens ha passat i entendre com ha respost el nostre sistema sanitari de salut.


Principals resultats que cal destacar

        El 75,4% de la població assignada va ser atesa pel seu equip com a mínim una vegada (El 74,1% l’any 2012 i 72,5 % l’any 2011).

Els 45,16 milions de visites realitzades equivalen a 6,08 visites per habitant; si només es tenen en compte les persones que han estat ateses, la mitjana és de 7,7 visites. La reducció respecte a anys anteriors es manté sobretot com a resultat de la implantació de la recepta electrònica i de l’increment de l’atenció telefònica, CatSalut respon, Canal Salut.(any 2012: 45,5 milions de visites i 8,2 visites i any 2011: 46,6 milions de visites i 8,6 visites per població atesa). Seria interessant conèixer d’aquestes visites , el % de no presencials (telèfon, canal pacient, etc..). La meva experiència personal a consulta, és que ja només un 50% de pacients vénen a consulta a recollir resultats analítica, ja que els hi comento i proporciono per canal pacient.

 Els metges de família atenen 24,5 pacients al dia i el personal d’infermeria, uns 13 pacients al dia, dades exactes a les de l’any 2012 (any 2011: 25,3 i 13,3 )

Pel que fa a la durada per episodi d’incapacitat laboral la mitjana és de 33,6 i la mediana de 7 dies (l’any 2012: mitjana de 34,3 i mediana de 7). Recordem que Catalunya és la comunitat de l’estat amb millor gestió de la IT des de l’any 2008. Des de l’ICAM s’ha fet molt i molt bé en aquest sentit, malauradament aquesta bona gestió no reverteix als metges de família ni al CatSalut, i aquesta eficiència es queda al Tesoro (Madrid). Visc amb preocupació que els canvis a l’ICAM amb la seva pèrdua de pes específic dins l’organigrama del Departament no pugui comportar una pèrdua de qualitat en la gestió de la IT al nostre país.

Aquest informe també com a novetat incorpora l’estadiatge de la població assignada atesa per CRG sent els sense diagnòstic 6%, sans, aguts i crònics menors el 60,3%, els crònics significatius el 31,6% i els crònic dominants, neoplàsies i necessitats elevades el 2,1%. Sens dubte això no hauria estat possible sens la forta aposta per les TIC del Departament ja fa uns anys que han situat a Catalunya en la línia dels països més avançats d’Europa com ara Suècia o Finlàndia.

La taxa d’urgències hospitalàries va ser de 414,2 per cada 1000 assegurats (l’any 2012: 417 urgències i l’any 2011 va ser de 435,3). Crec que aquesta informació s’hauria de complementar amb les urgències que es resolen a APS, als CUAP i pel SEM per tenir millor la foto d’aqueta realitat.

S’han produït 9,7 hospitalitzacions evitables totals (l’any 2012 va ser de 10,1). No es disposa en aquest informe de les atribuïbles a l’atenció primària com en informes anteriors.   Com ja es comentarà  cal una aposta decidida per l’augment de la capacitat de resolució de l’APS, i analitzar aquestes dades des de el sector, amb èmfasi amb el contínuum assistencial.

L’índex de qualitat de la prescripció farmacèutica  ha estat de 48,2. (l’any 2012 de 46,7 i l’any 2011 de 30,3)

La cobertura vacunal infantil és de 88,6% (l’any 2012 va ser del 92,2% i el 2011 va ser de 91,1%). La tendència en cobertura vacunal antigripal en persones de més de 59 anys és decreixent des de l’any 2009, i ha assolit el 50,4% de la població diana, quan el 2012 va ser del 51% i l’any 2011 del 55%.

L’any 2013, la despesa farmacèutica pública per usuari dels EAP va ser de 216,4 euros (l’any 2012 va ser 234,9 euros, mentre que l’any 2011 va ser de 302,8 euros. I pel que fa a la mitjana de receptes per assegurat consumidor ha estat de 22,53 mentre que l’any 2012 de 23,6 i l’any 2011 va ser de 27,9. L’estalvi en farmàcia ha estat de 131 milions d’euros respecte a l’any 2012. De fet, en números rodons hem passat d’una despesa l’any 2009 d’uns 2000 milions a uns 1400 milions l’any 2013. El compromís per l’augment de qualitat des de l’APS és inqüestionable, també cal tenir present el paper que en aquest procés ha tingut la recepta electrònica.

El projecte Essencial és una iniciativa que promou recomanacions per evitar pràctiques clíniques de poc valor amb l’objectiu de contribuir a millorar la qualitat de l’atenció sanitària i la sostenibilitat del sistema sanitari català. Per iniciar l’avaluació del projecte Essencial s’han seleccionat 2 indicadors que mostren la implantació en els EAP de les pràctiques de poc valor referides en aquelles recomanacions, anteriors a l’inici del projecte, % de pacients consumidors d’antiulcerosos sense justificació farmacològica ha esta de 30,5 quan l’any 2012 va ser de 28,8 i % de consumidores de bifosfonats de 55 anys o més amb 5 anys o més de tractament ha estat de 3,8 quan l’any 2012 va ser de 5,3%.


                                               El Conseller Boi Ruiz dirigint-se a l'auditori

Què no trobem a l’informe?

Ens trobem ja amb un tercer informe que com a novetats ha incorporat els estadiatge de la població per CRG i ha ampliat els indicadors del projecte Essencial respecte al segon informe com a gran canvi.

Una reflexió inicial és si realment els indicadors seleccionats mesuren realment el producte de l’APS, un ciutadà llegint-lo es fa una idea del que es fa als EAP de Catalunya?.

Els resultats d’aquest informe haurien de permetre al Servei Català de la Salut, en tant que asseguradora pública, incloure objectius de manteniment i millora de la qualitat en els seus contractes de servei amb els EAP. No trobo justificable que no es publiqui el grau de compliment del contracte del CatSalut de cadascun dels EAP, dada que sens dubte disposa el CatSalut. Seria necessari veure la evolució de l’assignació de CatSalut i la seva relació amb el grau d’assoliment dels objectius marcats per CatSalut.

Crida l’atenció que els indicadors d’eficiència només incloguin indicadors de farmàcia i no s’inclogui el pressupost assignat a cadascun dels EAP. Tinc la sensació que l’esforç fet amb els indicadors de l’àmbit hospitalari s’hauria de fer també en aquest.

A diferència dels informes de l’atenció hospitalària no s’inclouen cap altre indicador de sostenibilitat econòmica (solvència, liquiditat, endeutament, cash flow, etc...). Sens dubte, que el proveïdor majoritari de l’APS sigui l’ICS ha condicionat aquest aspecte pels seus condicionants econòmic-financers-pressupostaris, malgrat ser empresa pública proveïdora de serveis del CatSalut. També el fet que moltes ABS estiguin incloses en organitzacions sanitaris integrades (OSIs) deu dificultar alhora d’imputar pressupostos i despeses a les mateixes.

En base a quins indicadors podríem saber quins són els equips més resolutius? No hi ha cap referència a la utilització per part dels EAP de proves complementàries (analítiques, RX, EMG, TAC, etc....) ni de les seves  derivacions a atenció hospitalària / especialitzada. S’haurien d’incloure a més a més el temps en realitzar les proves complementàries i el d’obtenir la visita de l’especialista hospitalari. Ho trobo del tot imprescindible en un context en el que a principis de l’any 2015 entrarà el nou model de compra (contractació) de CatSalut.  En definitiva, es tractaria de treballar amb indicadors d’accessibilitat i resolució del sector.

L’informe no recull cap referència a la satisfacció dels professionals que hi treballen als EAP (satisfacció, absentisme laboral, ...). Seria tan interessant creuar aquesta dada amb la resta d’indicadors assistencials!

Tampoc incorpora cap indicador ni de docència ni de recerca.

Tot i que no és l’objectiu de l’informe (de fet sembla orientat específicament en la direcció contrària) tant per la forma de presentar els resultats com per l’absència d’alguns indicadors imprescindibles, podria ser interessant la comparabilitat entre diferents EAPs i diferents models de gestió (ICS, concertats, EBAs,...).  

Altres punts de millora i avenç podrien ser incorporar en l’informe dades socials que sens dubte tenen influència en salut i en l’assistència sanitària. També seria molt interessant que algunes dades s’agrupessin per sectors i regions sanitàries.

Si bé ens hem de felicitar per la publicació d’aquest tercer informe de la central de resultats d’atenció primària, espero que en el proper informe es vagin incloent alguns dels indicadors que he descrit en aquesta valoració. Sens dubte ens ho mereixem i podem! Segons recull el propi informe l ’any que ve s’inclouran l’avaluació longitudinal dels resultats dels proveïdors del SISCAT i l’avaluació d’alguns processos d’atenció.

Des de el punt de vista general, crec que s’hauria de convidar als centres privats a participar en aquests informes. 
A data d’avui, aquest informe no està disponible en dades obertes però és un deure ètic que tots proveïdors i autoritat sanitària ho analitzem en detall quan estigui disponible i que tots prenguem mesures de millora i actuem en conseqüència.



                                             Dr. Josep Maria Argimon, director de l'AQuAS

L’APS mereix una descripció més amplia i detallada que demostri la seva gran responsabilitat i influència en els nivells de salut de la població de Catalunya. 









Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada