divendres, 17 de juliol del 2015


Quart informe de la Central de Resultats de l’APS (2014)  

Dr. Toni Iruela (@airuelal)
EBA Vallcarca SLP.

L’informe presentat per l’AQuAS no progressa adequadament

El passat 10 de juliol en una jornada organitzada per l’Agència de Qualitat i Avaluació Sanitàries de Catalunya (AQuAS) del Departament de Salut es van presentar el quart informe de la CdR (Central de Resultats) de l’APS (Atenció Primària de Catalunya) i de la resta d’àmbits (hospitalari, sociosanitari i de salut mental i addiccions).  



Intentaré en aquest post, com ja vaig fer l’any passat fer un resum de les principals dades presentades en l’informe d’atenció primària i algunes reflexions o valoracions globals al respecte (algunes ja clàssiques des de l’inici d’aquests informes).
Pel que fa a l’APS l’informe pretén millorar el coneixement de l’atenció primària de salut, facilitant l’avaluació i la comparació entre equips d’atenció primària (EAP). En l’informe hi participen els 369 EAP del sistema sanitari integral de Catalunya (SISCAT) i s’analitzen un conjunt d’indicadors rellevants agrupats en les següents dimensions:  dades generals, adequació, efectivitat, eficiència i del projecte Essencial. 
Com també ha recollit el Dr. Hidalgo al seu blog  en aquesta ocasió els indicadors han passat de 74 a 42.
Els valors dels indicadors corresponen a l’any 2014. Cal recordar que l’informe es realitza per encàrrec de CatSalut que vol conèixer els resultats dels diferents proveïdors del SISCAT. Els objectius de la Central de Resultats són promoure el benchmarking entre els diferents proveïdors i la transparència envers la ciutadania. És molt interessant incloure la sèrie històrica per analitzar la evolució dels diferents indicadors, crec que seria necessari incloure les dades de l’any 2010, fet que ens faria comprendre millor el que ens ha passat i entendre com ha respost el nostre sistema sanitari.

Principals resultats que cal destacar

           El 75% de la població assignada va ser atesa pel seu equip com a mínim una vegada (75,4% l’any 2013, El 74,1% l’any 2012 i 72,5 % l’any 2011).

Els 44,72 milions de visites realitzades equivalen a 7,6 visites per persona atesa. (45,16 i 7,7 visites l’any 2013).
La reducció respecte a anys anteriors es manté sobretot com a resultat de la implantació de la recepta electrònica i de l’increment de l’atenció telefònica, CatSalut respon, Canal Salut. (any 2012: 45,5 milions de visites i 8,2 visites i any 2011: 46,6 milions de visites i 8,6 visites per població atesa). Seria interessant conèixer d’aquestes visites , el % de no presencials (telèfon, canal pacient, etc..). La meva experiència personal a consulta, és que ja només un 50% de pacients vénen a consulta a recollir resultats analítica, ja que els hi comento i proporciono per canal pacient.

Els metges de família atenen 24,3 pacients al dia i el personal d’infermeria 13,4 pacients al dia (l’any 2013: 24,5 pacients al dia i el personal d’infermeria, uns 13 pacients al dia, dades exactes a les de l’any 2012 (any 2011: 25,3 i 13,3 )

Pel que fa a la durada per episodi d’incapacitat laboral la mitjana és de 33,3 i la mediana de 7. L’any 2013 va ser de 33,6 i la mediana de 7 dies (l’any 2012: mitjana de 34,3 i mediana de 7). Recordem que Catalunya és la comunitat de l’estat amb millor gestió de la IT des de l’any 2008. Des de l’ICAM s’ha fet molt i molt bé en aquest sentit, malauradament aquesta bona gestió no reverteix als metges de família ni al CatSalut, i aquesta eficiència es queda al Tesoro (Madrid). Visc amb preocupació que els canvis a l’ICAM amb la seva pèrdua de pes específic dins l’organigrama del Departament no pugui comportar una pèrdua de qualitat en la gestió de la IT al nostre país. Veurem......

Si l’informe de l’any passat incorporava l’estadiatge de la població assignada atesa per CRG, aquest any no apareix en l’informe presentat. Dada estranya doncs és aquest un punt important pel nou model d’assignació pressupostària de CatSalut.

La taxa d’urgències hospitalàries va ser de 428,0 per cada 1000 assegurats. L’any 2013 va ser  414,2 per cada 1000 assegurats (l’any 2012: 417 urgències i l’any 2011 va ser de 435,3). Aquest any aquestes dades es complementen amb la Taxa d'urgències de nivell 4 i 5 de triatge (per ABS), i Urgències de nivell 4 i 5 de triatge (%) (per ABS).

S’han produït 9,8 hospitalitzacions evitables totals. L’any 2013 va ser de  9,7 hospitalitzacions evitables totals (l’any 2012 va ser de 10,1). No es disposa en aquest informe de les atribuïbles a l’atenció primària com en informes anteriors.   Com ja es comentarà  cal una aposta decidida per l’augment de la capacitat de resolució de l’APS, i analitzar aquestes dades des de el sector, amb èmfasi amb el contínuum assistencial.

L’índex de qualitat de la prescripció farmacèutica  ha estat de 43. L’any 2013 va ser de 48,2. (l’any 2012 de 46,7 i l’any 2011 de 30,3).

La cobertura vacunal infantil és de 90,9 % L’any 2013 va ser de 88,6%, l’any 2012 va ser del 92,2% i el 2011 va ser de 91,1%. La tendència en cobertura vacunal antigripal en persones de més de 59 anys és decreixent des de l’any 2009, i ha assolit el 48,5%, l’any 2013 va ser de 50,4% de la població diana, el 2012 va ser del 51% i l’any 2011 del 55%.

No es faciliten dades en aquest informe de dades 2014 sobre el nombre de receptes per usuari ni de la despesa farmacèutica pública per usuari. Per què ? Recordem que l’any 2013, la despesa farmacèutica pública per usuari dels EAP va ser de 216,4 euros (l’any 2012 va ser 234,9 euros, mentre que l’any 2011 va ser de302,8 euros. I pel que fa a la mitjana de receptes per assegurat consumidor ha estat de 22,53 mentre que l’any 2012 de 23,6 i l’any 2011 va ser de 27,9. L’estalvi en farmàcia ha estat de 131 milions d’euros respecte a l’any 2012. De fet, en números rodons hem passat d’una despesa l’any 2009 d’uns 2000 milions a uns 1400 milions l’any 2013. El compromís per l’augment de qualitat des de l’APS és inqüestionable, també cal tenir present el paper que en aquest procés ha tingut la recepta electrònica.

El projecte Essencial és una iniciativa que promou recomanacions per evitar pràctiques clíniques de poc valor amb l’objectiu de contribuir a millorar la qualitat de l’atenció sanitària i la sostenibilitat del sistema sanitari català. Per iniciar l’avaluació del projecte Essencial s’han seleccionat 2 indicadors que mostren la implantació en els EAP de les pràctiques de poc valor referides en aquelles recomanacions, anteriors a l’inici del projecte, % de pacients consumidors d’antiulcerosos sense justificació farmacològica ha estat de 30,5, exactament igual que l’any 2013, l’any 2012 va ser de 28,8 i % de consumidores de bifosfonats de 55 anys o més amb 5 anys o més de tractament ha estat de 3,5%, l’any 2013 va ser de 3,8 i l’any 2012 va ser de 5,3%.


                                        

Què no trobem a l’informe? 

Una reflexió inicial ja clàssica és si realment els indicadors seleccionats mesuren realment el producte de l’APS, un ciutadà llegint-lo es fa una idea del que es fa als EAP de Catalunya?. Em temo que en aquest informe no trobem el mateix grau d’innovació i millora que anem trobant en altres àmbits assistencials.

Els resultats d’aquest informe haurien de permetre al Servei Català de la Salut, en tant que asseguradora pública, incloure objectius de manteniment i millora de la qualitat en els seus contractes de servei amb els EAP. No trobo justificable que no es publiqui el grau de compliment del contracte del CatSalut de cadascun dels EAP, dada que sens dubte disposa el CatSalut. Seria necessari veure la evolució de l’assignació de CatSalut i la seva relació amb el grau d’assoliment dels objectius marcats per CatSalut.

Crida l’atenció que els indicadors d’eficiència només incloguin indicadors de farmàcia i a més a més aquest any amb la desagradable sorpresa que no hi ha dades del nombre de receptes ni de la despesa farmacèutica. Com és tradició continua sense incloure’s el pressupost assignat a cadascun dels EAP. Cóm podem avançar en el nou model de compra del CatSalut i amb el pressupost finalista per l’APS sense aquestes dades? Tinc la sensació que l’esforç fet amb els indicadors de l’àmbit hospitalari s’hauria de fer també en aquest.

A diferència dels informes de l’atenció hospitalària no s’inclouen cap altre indicador de sostenibilitat econòmica (solvència, liquiditat, endeutament, cash flow, etc...). Sens dubte, que el proveïdor majoritari de l’APS sigui l’ICS ha condicionat aquest aspecte pels seus condicionants econòmic-financers-pressupostaris, malgrat ser empresa pública proveïdora de serveis del CatSalut. També el fet que moltes ABS estiguin incloses en organitzacions sanitaris integrades (OSIs) deu dificultar alhora d’imputar pressupostos i despeses a les mateixes.

En base a quins indicadors podríem saber quins són els equips més resolutius? No hi ha cap referència a la utilització per part dels EAP de proves complementàries (analítiques, RX, EMG, TAC, etc....) ni de les seves  derivacions a atenció hospitalària / especialitzada. S’haurien d’incloure a més a més el temps en realitzar les proves complementàries i el d’obtenir la visita de l’especialista hospitalari. Ho trobo del tot imprescindible en un context del nou model de compra (contractació) de CatSalut.  En definitiva, es tractaria de treballar amb indicadors d’accessibilitat i resolució del sector.

L’informe no recull cap referència a la satisfacció dels professionals que hi treballen als EAP (satisfacció, absentisme laboral, ...). Seria tan interessant creuar aquesta dada amb la resta d’indicadors assistencials!

Tampoc incorpora cap indicador ni de docència ni de recerca.

Tot i que no és l’objectiu de l’informe (de fet sembla orientat específicament en la direcció contrària) tant per la forma de presentar els resultats com per l’absència d’alguns indicadors imprescindibles, podria ser interessant la comparabilitat entre diferents EAPs i diferents models de gestió (ICS, concertats, EBAs,...).  En aquest sentit l’informe Dr. Hidalgo sobre dades 2013 de la CdR apunta als millors resultats de les EBA, els de l’ICS es situarien a la mitjana i els EAP no ICS-no EBAs presentarien els pitjors resultats. Veurem si amb les dades facilitades, aquestes tendències es consoliden amb dades 2014.

Altres punts de millora i avenç podrien ser incorporar en l’informe dades socials que sens dubte tenen influència en salut i en l’assistència sanitària. També seria molt interessant que algunes dades s’agrupessin per sectors i regions sanitàries. En aquest sentit i donat el recent acord de CatSalut d’agrupar els sectors de CatSalut en àrees de gestió assistencial (AGA) s’utilitzi aquesta agrupador a l’hora de presentar els diferents resultats.

Si bé ens hem de felicitar per la publicació d’aquest quart informe de la central de resultats d’atenció primària, esperem de la sensibilitat i receptivitat de la direcció d’aquest projecte per tal que al proper informe es vagin incloent alguns dels indicadors que he descrit en aquesta valoració. Sens dubte ens ho mereixem i podem! 

A data d’avui, aquest informe ja està disponible en dades obertes, és un deure ètic que tots proveïdors i autoritat sanitària ho analitzem en detall i que tots prenguem mesures de millora i actuem en conseqüència.








Cap comentari:

Publica un comentari a l'entrada